Ajuntament de Sant Celoni

Sortim d'Artés pel camí de la Vall direcció SE. A la nostra dreta el serrat de la Sala, i una colla de bancs de pedra que acompanyen el caminant. Girant a la dreta pel camí de cal Reguant, podríem arribar a Calders amb uns 3 quilòmetres tot seguint el GR-177-1. Continuem recte, compartint el traçat amb aquest GR-177-1. Prenem el camí de la dreta. Passat Vilarnau, en uns metres, prenem el camí de l'esquerra. Girem a la dreta per la pista principal i entrem a la urbanització Urbissol. Passem davant la casa de colònies de La Ruca. Creuem el torrent de la Font Nova. Agafem el camí de l'esquerre. Passat el dipòsit d'aigua del Berenguer, girem a la dreta.

A partir d'ara la pista s'enfila un xic i comença a canviar la vegetació. No deixem la pista principal. Girem a l'esquerra. Passem davant la masia de la Careta, continuem direcció N. Prenem de dret cap al N el camí de Torrespaia i a la vostra dreta durant una bona estona el torrent del Duc.

Prenem la pista nova a l'esquerra. Voregem l'explotació de Rojans pel camí de la dreta. A l'esquerra, el GR-171-2 ens portaria fins a Sant Joan d'Oló. Topem de sobte amb el camí dels Clapers, asfaltat, que prendrem cap a la dreta.

Aquí comença o acaba l'opció curta.

Ens desviem cap a la dreta pel serrat de Torigues i deixem l'asfalt. Anem cap a l'esquerra. Prenem a la dreta l'antic camí de Santa Maria d'Oló a l'Estany. Seguim la pista principal i ens desviem cap a l'esquerra en direcció al mas de Sant Miquel, amb una petita capella amb el mateix nom, desprès cap a la dreta, pel mateix camí que veníem. Seguim per la pista principal. Continuem tot recte compartint traçat amb el GR-177, a la vostra esquerra, el serrat de l'Estany i continuem tot recte. Entrem a l'Estany i arribem a la Plaça del Monestir. Som al centre de l'Estany, un poble ben autèntic amb un monestir dels canonges agustinians fundat l'any 1.080 i un bellíssim claustre de columnes dobles de visita obligada. També destaca el seu museu i el bonic pessebre vivent per Nadal. El 1554 l'Abat Carles de Cardona féu eixugar l'estany natural que havia donat nom al poble.