Lost Highway (Lost Highway, 1997), dirigida per David Lynch, és una exploració abstracta de la identitat i la realitat. Aquesta obra fusiona cinema negre, terror psicològic i surrealisme, creant una narrativa circular i desconcertant sense respostes definitives.

El guió de Lynch i Barry Gifford construeix un trencaclosques narratiu que subratlla l'ambigüitat com a eina artística. La fotografia de Peter Deming, amb enquadraments estrets i ombres allargades, transmet una atmosfera opressiva. La banda sonora, amb composicions d'Angelo Badalamenti i cançons de David Bowie i Nine Inch Nails, intensifica el caràcter oníric de la pel·lícula. Les actuacions de Bill Pullman, Patricia Arquette, Balthazar Getty i Robert Blake afegeixen profunditat emocional.
Malgrat les crítiques inicials, que la consideraven massa críptica, Lost Highway s'ha convertit en un clàssic de culte, la seva influència creixent en el cinema modern. Cineastes com Christopher Nolan, Darren Aronofsky, Nicolas Winding Refn i Gaspar Noé han trobat inspiració en la seva representació de la fragmentació de la realitat i l'ambigüitat narrativa.

La pel·lícula segueix essent un objecte d'anàlisi i debat, reafirmant el seu estatus en el cinema contemporani.