Per al mes de maig, laFilmo us proposa Anhel / Desig, un diàleg entre dues pel·lícules que, com els boleros que hi sonen, exploren les cicatrius de l'amor, del desig i de l'anhel.
A In the Mood for Love, Wong Kar-wai situa l'acció a l'Hong Kong de 1962, on la repetició de gestos i la dilatació del temps converteixen el desig en una espera estructural. En canvi, a La ley del deseo, Pedro Almodóvar ens porta al Madrid nocturn del 1987, on el desig no s'espera, es reclama.

El contrast entre ambdues obres és important: on Wong conté, Almodóvar expandeix; on Wong suggereix, Almodóvar mostra; on Wong calla, Almodóvar crida. Mentre Wong s'enfoca en l'heterosexualitat de dos matrimonis, Almodóvar celebra la identitat LGBTQ+ com a motor de la seva història, i, en part, del seu cinema posterior.

Tot i aquestes distàncies, ambdues són obres fonamentals del cinema modern; històries on l'amor, l'anhel i el desig ressonen amb la mateixa força emocional que els boleros que donen veu als seus protagonistes.

La ley del deseo és la peça clau per entendre la formulació del desig en el cinema d'Almodóvar, on la pulsió no es presenta com a mancança sinó com a motor que produeix identitat i conflicte, i que, quan es desborda, desplaça qualsevol marc moral; Eusebio Poncela, Antonio Banderas i Carmen Maura intensos i no sempre controlats, es llueixen dins d´una posada en escena que fusiona a estones el melodrama clàssic de Douglas Sirk amb els ecos del  Fassbinder més deixat anar, amb preciosime formal i boleros que parlen per si sols.\r\nEl film va tenir una recepció inicial polaritzada però avui considerada peça estructural dins la seva filmografia.

En VO, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat