A Au revoir les enfants (1987), Louis Malle observa la França ocupada; a Un lloc a dalt de tot (1959), Jack Clayton retrata les barreres de classe de l'Anglaterra de postguerra; i a Teorema (1968), Pasolini interroga la burgesia italiana dels anys seixanta.

Tres països, tres moments de l'Europa del segle XX i tres mirades complementàries sobre la pertinença, l'exclusió i les fronteres —visibles o invisibles— que organitzen les nostres societats.

Teorema — 1968, Itàlia, 98 min, dir. Pier Paolo Pasolini. Una de les obres centrals de Pasolini i una de les pel·lícules més discutides i influents del cinema europeu dels anys seixanta. Presentada en competició a la Mostra de Venècia i protagonitzada per Terence Stamp, combina provocació intel·lectual, crítica social i simbolisme en una proposta que desafia qualsevol classificació convencional. Situada entre el cinema d'autor modern i la reflexió filosòfica, continua sent una peça clau per entendre les transformacions culturals, polítiques i morals de l'Europa de finals dels seixanta.