Exili a Elba és un grup barceloní d’indie rock en català. Van llançar el primer àlbum “Amants Subterranis” l’any 2012. La seva música beu de la tradició de l’indie i el pop-rock anglosaxó, tot i que s’hi perceben traces folk, electrònica i rock 90’s.
Grup format per Arnau Giordani i Adrien Faure. A “Amb poca llum es trenca la foscor”, la banda torna després del magnífic “Deus Ex Machina” (2017). En aquest retorn, els barcelonins ens relaten les seves sensacions, pors i emocions d’aquests darrers temps. I ho fan a partir de la lluita entre la llum i la foscor. Una convivència que pot ser complicada de portar, però que ofereix una gran quantitat de matisos. I, com diuen els anglesos, “The devil is in the details”.
Musicalment, aquest nou treball representa un nou pas endavant d’Exili a Elba, que aquí parteix de l’indie rock, per explorar terrenys nous com el synth pop, el rock progressiu o el shoegazing.
Quatre anys després del LP “Amb poca llum es trenca la foscor” (2022, Satelite K), la banda barcelonina llança el seu nou treball “Dolce Vita” (2026, Satelite K), encetant nous camins tant en el so com en la composició de la banda barcelonina. El cofundador bateria del grup, Miki Grau, el 2023 emprèn nous projectes i s’uneix a la banda Nerea Bassart, que, paral·lelament a la seva carrera en solitari, se suma a l’aventura d’Exili a Elba com a bateria i corista.
Amb “Dolce Vita” (2026, Satelite K), Exili a Elba explora nous terrenys del Rock Alternatiu i el Post-Punk d’influència britànica. Un so més cru i directe, de ritmes accelerats i molta distorsió, compagina a la perfecció amb l’onada reivindicativa i crítica que experimenten les lletres de les cançons del disc. La manera de cantar d’Arnau Giordani s’apropa més al storytelling i per moments sembla el crit desesperat que fa algú que veu com el món cau a trossos. També hi ha temes que ens recorden el que sempre ha sigut Exili a Elba, emocionant-nos amb alguna cançó íntima i algun midtempo que fan de contrapunt al nou LP. El baix i la bateria sonen amb una contundència mai vista en la banda barcelonina que, d’aquesta manera, ens permeten intuir un directe intens, potent i visceral.