KRANKL presenten Mimosa, el seu àlbum de debut: un treball difícil de definir però fàcil de reconèixer.
Des dels peus del Montseny, aquest power trio —baix, saxo i bateria— remou la seva coctelera de sons per oferir dotze temes que beuen, sense complexos, del krautrock, la psicodèlia i fins i tot d'un jazz poc convencional.
Enregistrat en directe durant l'estiu de 2025 a Gualba per Fernando Redondo "Dinky", el disc és tota una declaració d'intencions que transmet energia, un so orgànic i una col·lecció de cançons on les dinàmiques rítmiques esdevenen l'essència del projecte.
Des de l'inici amb "Em fas tan bé", la banda prem l'accelerador i condueix l'oient per un viatge d'al·lucinacions i saxos desfermats. Al llarg de les dotze cançons, les lletres de Jordi Espinach (Lianna Llull) presenten personatges hipnòtics com Guillem, desencantats pels Temps moderns, perdedors amb esperança a Tinc un pressentiment o víctimes d'un odi que no entenen a Marxa.
Tot plegat se sosté sobre el ritme constant de Dani Vela i els riffs de saxo de Romà Salvador, que esclaten en temes com "Volen el que volen", en històries nocturnes com "Taxi Driver" o en peces com "Nou New York", que transmeten la suor i el ritme frenètic de la ciutat a través d'un jazz allunyat dels cànons acadèmics.
Per la seva banda, "Fetiller" proposa una mena de ritual vudú que condueix l'oient per camins sinuosos fins al tram final del disc, on "Cerimònia" i "Ell mai no ho faria" exploren una psicodèlia pop que tanca un debut insòlit dins l'escena musical catalana.
En definitiva, Mimosa és una col·lecció de fotogrames, una actitud davant la vida i una reivindicació del ritme per damunt dels algoritmes. Un disc pensat per als milers de romàntics que encara queden en aquest món.
No esteu sols.