El nom de Frankenstein pertany al nostre imaginari col·lectiu més per les recreacions cinematogràfiques del personatge que pel seu origen literari. Potser per això ens va semblar que feien falta relectures visuals inspirades directament en el text. 

Han passat més de dos-cents anys des que Mary Shelley, una jove de divuit anys, va concebre el personatge del doctor Frankenstein, un científic obsedit pel desig de descobrir i replicar el misteri de la vida. Ell és, com proclama el subtítol del llibre, el Prometeu modern disposat a robar l'espurna inefable que transforma la matèria inerta en matèria viva. Atrevir-se a traspassar fronteres com aquesta és un repte apassionant, però sempre dens de conseqüències. Ho sabem molt bé els humans del present, que experimentem en directe un d'aquests moments.

Aquest treball col·lectiu vol retre homenatge a la intuïció i al talent de la creadora d'aquest mite modern, Mary Shelley, sobre la qual hi hauria molt a dir i a investigar; però també vol aprofundir en la força d'aquest personatge, la "criatura" abandonada pel seu creador, tan de pressa que no va donar-li nom propi, de manera que li va quedar per sempre el cognom de qui va ser-ne el "pare". 

Amb diferències d'accents i d'enfocaments, de tècniques i d'estils, el grup d'artistes que cada dos anys exposa per aquestes dates, seguint una tradició iniciada pel desaparegut i sempre estimat Martí Pey, ofereix una manera pròpia d'acostar-se, de nou, a aquest clàssic de la literatura romàntica i del gènere del terror, que ha esdevingut alhora un mite i un arquetip, del qual ens queda encara molt per desxifrar.