Tocllaraju 2008-2009

Aquest text el vam escriure abans de l'accident de muntanya que va patir en Jaume Domènech; però com a ànima del projecte, artífex i guia de la major part de les excursions, valedor de la unitat del grup per sobre de tot, exemple en el domini de l'esforç, la ment i la tècnica, i encara més! excel·lent persona, sempre disposat a ajudar als altres, és i serà sempre el nostre cap d'expedició. Els teus "ninos".

Comença el compte enrera

En commemoració del 25è. aniversari, el grup d'alta muntanya, tenim l'objectiu de portar el nom del CESC a una de les 100 muntanyes de més de sis mil metres de Sud-Amèrica:  El Tocllaraju.

El 2 d'octubre es va decidir canviar l'El'bruz pel Tocllaraju. Aquest nom, que a molts pocs ens sonava, ha passat a ser un tret d'identitat. Els components de l'expedició som uns "Tocllarajus" i quan surti publicat aquest butlletí només ens quedarà un mes per partir rumb al nostre objectiu.

Presentació

El Tocllaraju (6.034 m.) és una de les 100 muntanyes de més de 6.000 m. de Sud-Amèrica. Està situat a la Cordillera Blanca, una cadena muntanyosa ubicada al nord del Perú, a la qual també pertanyen el Huascarán i l'Alpamayo, cims mítics dins de l'alpinisme.

La primera ascensió al Tocllaraju es va fer per la ruta que nosaltres farem, l'any 1939.
Presenta un grau D de dificultat, ja que ens trobarem amb una paret abans del cim d'aproximadament 100 metres, amb una inclinació de 60º a 70º.

L'ascensió al Tocllaraju es fa en 5 dies; però creiem necessària la realització d'una fase prèvia d'aclimatació, per evitar el mal d'alçada. Això ens permetrà visitar les Lagunas de Churup i també assolir el cim de l'Ishinca (5.530 m.). Tenint en compte, que la setmana anterior haurem fet el Camí de l'Inca per pujar fins el Machu Picchu, comptem en què assolirem un estat físic òptim per a l'ascensió.

Un cop al Camp Base, a 4.350 m., la següent fase de l'expedició consistirà en pujar fins al Camp 1, a 5.100 m., per muntar un campament sobre la neu.

L'atac final al cim començarà a mitjanit, primer fins assolir la base de la cara oest del Tocllaraju, per després serpentejar i pujar a l'aresta NO, que ens permetrà accedir al cim.
S'han de superar un parell de passos de 40º en gel, a on és necessari progressar amb prudència.

Ja quasi al final de la ruta, hi ha una paret de neu dura i gel de 30 m. d'alçada i en 70º. Finalment s'ha d'escalar l'últim tram, fins a assolir el cim, al cap de 9-10 hores.

Calendari-Itinerari

El podeu consultar detalladament o imprimir-lo des del web www.elcesc.org.

Dia 8 d'agost: Arribada a Lima des de Barcelona
Dia 9: Vols Lima - Cuzco
Dia 10: Cuzco Km 82 – Huyllabamba. Comencem el "Camino del Inca"
Dia 11: el "Camino del Inca" entre Huyllabamba – Pacasmayo (unes 7 hores)
Dia 12: el "Camino del Inca" entre Pacasmayo – Wiñayhuayna (unes 7 hores)
Dia 13: "Camino del Inca" – Machu Picchu – Cuzco
Dia 14: Vols Cuzco – Lima
Dia 15: Trajecte Lima – Huaraz en autobús
Dia 16: Trekking d'aclimatació a la Laguna de Churup (4.450 m) Dormir a Huaraz
Dia 17: Huaraz – Collon – Camp Base de l'Ishinca (4.350 m.) (aprox. 5 hores)
Dia 18: Camp Base – Cim de l'Ishinca (5.530 m.) – Camp Base
Dia 19: Dia de descans
Dia 20: Camp Base Ishinca – Camp 1 Nevado Tocllaraju
Dia 21: Camp 1 – Tocllaraju (6.034 m) – Camp 1
Dia 22: Dia de reserva, en cas de mal temps
Dia 23: Camp 1 Tocllaraju – Camp Base Ishinca
Dia 24: Camp Base Ishinca – Pashpa – Huaraz
Dia 25: Sortida de Huaraz – Lima
Dia 26: Sortida de Lima cap a Barcelona

Al butlletí núm. 138, de desembre 2008, hi ha la presentació, el calendari i l'itinerari del que farem.

Components

Som un grup de 16 muntanyencs, que compartim la passió per la muntanya, l'afany d'auto-superació i les ganes de descobrir nous horitzons. Alguns ens hem conegut per dur a terme aquest projecte. Altres ja ens coneixem des de fa temps...
Som un grup variat, tant en edat com en experiència, però junts formen un bon equip, on cadascú de nosaltres dóna la seva millor qualitat per aconseguir els objectius comuns.

Jaume Domènech (Sant Celoni)
Pilar Duran (Sant Celoni)
Miki Garcia (Sta. Maria de Palautordera)
Eva Pou (Sta Maria de Palautordera)
Jaume Salichs (Sant Celoni)
Maria Magem (Sant Celoni)
Jordi Martín (Sant Celoni-Badalona)
Esther Guiu (Sant Celoni)
Raúl Ríos (Sta. Maria de Palautordera)
Ramón Jiménez (Sant Celoni)
Jordi Camps (Sta. Maria de Palautordera)
Enric Edo (Arenys de Munt-Sort)
Lluís Forroll (Malgrat de Mar)
Erika Bartolomé (Blanes)
Marc Domènech (Sant Celoni)
Rafel Net (Mosqueroles)

Entrenament i coneixença

Quan vam decidir fer l'expedició, vam considerar necessari programar un entrenament mensual que comencés al setembre i finalitzés al juliol. Els objectius que ens vam plantejar per aquest entrenament són:

1. Millorar la condició física.
2. Practicar les tècniques bàsiques de l'alpinisme: progressió en neu, auto - detenció, cordades, assegurament en canals de neu i gel.
3. Conèixer els companys i companyes d'expedició.

Les condicions meteorològiques d'aquest hivern ens han fet modificar la programació inicial, però tot i així, creiem que hem assolit un bon nivell en els objectius proposats.

1. Millora de la condició física: En aquests moments estem en el moment òptim de condicionament físic. Acabat el mes de maig, en el que hem realitzat sortides gairebé tots els caps de setmana, algunes d'elles d'un grau d'exigència física i mental força dura (l'intent de fer els 25 cims i 25 pics), ens trobem en la fase de supercompensació del rendiment esportiu. Si a més a més, tenim en compte que portem des del setembre entrenant, podem assegurar que hem aconseguit una millora de la resistència i la força general.

2. Practicar les tècniques bàsiques de l'alpinisme:
   Aquest objectiu potser ha estat el més difícil de treballar. A l'octubre, quan van caure les primeres nevades ens vam alegrar pensant que tindríem neu per entrenar, el que no ens imaginàvem és que la neu passaria a ser el nostre obstacle principal. El mal temps i el perill d'allaus, ens ha fet modificar força la programació de les sortides, fins i tot els plans B, l'escalada i les terres del Montsant han passat a ser el pla C dels nostres entrenaments.
   L'acumulació de neu als Pirineus, ha convertit les raquetes en el nostre pitjor enemic. Tot i aquests impediments, hem tingut l'oportunitat de practicar una mica i encara ens queda la Piràmide de Vincent als Alps per posar a prova les nostres aptituds alpinístiques.

3. Conèixer els companys i companyes de l'expedició:
   Aquest ha sigut l'objectiu que ha requerit menys esforç, però no el més fàcil d'assolir. Tots compartim el desig de fer el cim del Tocllaraju, però tenim experiències diferents de viure la muntanya: uns valorem el rendiment físic i tècnic, altres l'experiència i altres l'esforç, qualitats molt diferents que han sigut elements claus a l'hora de decidir els companys/es de cordada.

Hem passat molts moments junts, moments de fred, cansament, lúdics, íntims, ...  de converses disteses i també discussions, a la muntanya, al centre i als  restaurants. Aquests moments només han estat un entrenament per sobreviure a la convivència dels 20 dies que passarem junts a l'agost.

Tot això no hagués estat possible sense la participació a les activitats proposades.

A continuació us fem una memòria de les activitats realitzades al llarg d'aquests set mesos.

• 20-21 setembre: La Forcanada (2881m) Val Deth Arriu Nere
  El primer de la llista!
• 9-10 novembre: El Cotiella (2912m) Circ d'Armeña
  Estrena de la Barby en alta muntanya!
• 6-7 desembre: Punta Suelza (2973m) des del llac d'Urdiceto
  Primera discòrdia amb les nostres amigues les raquetes! Només vam aconseguir l'Urzieto.
• 13 desembre: Les Agudes per la via de Castellets
  Espectacular, divertida i entretinguda sortida, pels que ens agrada enfilar-nos per les roques.
• 20-21 desembre: Aneto (3404) Vall de Benasc
  La gran acumulació de neu, ens va obligar a rendir-nos passat el Portillón, que vam haver de descendir rapelant!
• 17-18 gener: Olla de Núria
  Mitja expedició estava de baixa per grip i pels cinc que quedaven, un huracà de força 7 en l'escala 5 només els deixà fer el Puigmal!
• 24 gener: Alpinisme al Montseny
  Aquell dissabte, que tots recordarem pel fort vent, vam sortir a prop de casa per buscar una cascada de gel. Grampons als peus, piolet a la mà, vam fer una ascensió d'allò més alpina.
• 14-15 febrer: Balcó del Priorat (Montsant)
  Ermita de Sant Antoni pel Grau de Barrots, Ermita de Sant Bartomeu pels Gorgs de Fraguerau, pantà de Siurana, Avencs de la Febró i sobretot... Muntanya gastronòmica! Esmorzar de cansalada i súper llesca de pa amb tomàquet, menú casolà a la Fonda del Racó i ressopó amb licors variats.
• 21 febrer: Agulla central Escalada a Solius
  Quarts, cinquens i sisens per tots els nivells, els gats i les gates de l'expedició mostraren les seves habilitats.
• 28 febrer: Joc de l'oca i Ferrada de les Dames (Montserrat)
  Canal equipada i ferrada curta i divertida. Grimpar amb ajuda d'una cadena és molt més divertit que el culturisme i l'endemà com uns "Popeyes".
• 7 març: Escalada a Bagís (Sant Hilari Sacalm)
  Vam practicar nusos, reunions, asseguraments, posar "friends" i tascons, aquells aspectes de la muntanya, que si no practiques s'obliden.
• 14-15 març: Pics de Bardamina
  Sense menjar, sense descansar, rostits pel sol i amb neu fins la cintura, aquell diumenge de març vam posar a prova la nostra força psicològica per vèncer el cansament.
• 21-22 març: Canal estreta i Pic de la Dona (Vallter 2000)
  Si una cosa vam aprendre aquell cap de setmana, és que necessitem uns walki-talkis per fer canals.
• 8 març: Ferrada Agulles Rodones (Solius)
  Desafiant el mal temps, ens enfilàrem cap a la ferrada més llarga de la península, la pluja ens va obligar a abandonar a la tercera agulla.
• 4-5 abril: Pantà de Siurana (Montsant)
  Estrenàrem la nostra tenda i un cop més les terres del Montsant ens van fascinar amb la seva bellesa.
• 10 abril: Montgrony
  S'havia de preparar la sortida de l'Agustí i en sentir les paraules "bon restaurant", vam ser els primers en apuntar-nos.
• 11 abril: Rocòdrom de Sta. Maria de Palautordera
  Si el mal temps no ens deixa sortir, nosaltres busquem alternatives. Escalada en búlder i pràctiques d'encordament.
• 12 abril: Montseny
  Per donar una mica d'enveja als de Parets, els vam ensenyar el Cigaló que tenim al Montseny.
• 19 abril: Forat del Cucut o Cova dels Talibants (Pedraforca)
  Pujada per la faixa gran, per un coves desconegudes amb passos exposats, equipats amb una corda fixa, congelada en aquella època. Passar fred, també forma part de l'entrenament.
• 1 maig: Cova d'Anas (Bellver de Cerdanya)
  Iniciació a l'espeleologia, cova molt fàcil i de gran bellesa arquitectònica, també el nostre niu de bivac.
• 02-03 maig: Cambre d'Aze (França)
  Progressió per canals de neu i pràctiques en neu. Per alguns, experimentació de la sensació de volar.
• 16-17 maig: Aragüells (3.037 m) Vall de Ballibierna
  L'hivern s'ha acabat, en cotxe fins el refugi i vam tenir temps d'anar a buscar llenya i fer neteja! Un cop més el mal temps només ens deixa fer l'Aragüells.
• 23-24 maig: 25 cims pel Montroig
  Vent fort, vendaval, ventada, ventúria, qualsevol forma és correcte per descriure el fet meteorològic que només ens va deixar fer un cim. Això sí, tot i que no estava previst, vam aconseguir els 25 torrents d'aigua!
• 30-31 maig: 25 pics de 3000 per la Vall de Reumuñé i el Perdiguero
  Quatre van ser els valents que van fer 14 cims amb unes condicions adverses, i la resta de companys, carregats com les mules que portarem al Perú, vam pujar i baixar el llac de Gías, per fer-los suport.

Totes aquestes sortides han estat organitzades pels "Tocllarajus", però també hem participat en moltes altres sortides organitzades pel Centre, tan de la secció de senders, com de muntanya. Encara ens queda:

• 26-27 juny: Piràmide de Vincent (4.215 m) Alps
  Ascensió fàcil per la vall d'Aosta (Alps italians) fins el refugi Gnifetti (2.647 m) i per la glacera Garstelet fins el cim.
• 19 juliol: Ruta circular pel Puigmal
  El nostre Plan B esperem es faci realitat abans de marxar.

Reflexions i agraïments

La nostra experiència alpinística és molt variada, però tots sabem que la muntanya és la que mana. Podem estar preparats, però no sabem com reaccionarà el nostre cos a l'alçada, si farà bon temps, si... incògnites que anirem descobrint a mesura que vagin passant els dies.

Anirem informant del dia a dia de l'expedició i desitgem fer-vos participar d'aquesta aventura perquè el 21 d'agost el nom del CESC il·lumini amb els nostres somriures el cim del Tocllaraju.
 
Volem agrair la col·laboració i el suport rebut pel Centre Excursionista de Sant Celoni i tots els seus membres, però en especial a un grup de persones: en Miquel Pérez, la Barby Guillén, la Marta Martín, l'Anna Edo, la Marta de la Iglesia i en Ferran Martín, als que volem agrair haver compartit amb nosaltres aquests moments, persones especials dels que portarem un mica de la seva essència perquè estiguin amb nosaltres al cim del Tocllaraju.

Els Tocllarajus