La presentació del llibre La Batllòria i la Tordera. Una història inseparable, editat per l'Ajuntament de Sant Celoni, tindrà lloc aquest diumeng 18 d'abril a les 12 del migdia a la Sala Petita de l'Ateneu, per part dels seus autors, Gemma Estany, Martí Boada i Geòrgia Rodoreda. Dijous 22 d'abril, a les 8 del vespre, es presentarà a la Batllòria, al Centre Cívic del Carrer Major.

La Batllòria i la Tordera. Una història inseparable és el cinquè volum de la sèrie Sant Celoni-Montnegre. Natura i Societat, editat per l'Ajuntament de Sant Celoni i dut a terme a partir del conveni de col·laboració entre aquest i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

De la mateixa manera que els altres volums dedicats a les valls del Montnegre -Baylina et al.: Pel sot de Bocs (2006); Otero et al.: Per Olzinelles (2007); Piqueras et al.: Per Vilardell i Sant Martí de Montnegre (2008); i Guitart et al.: Per la vall de Fuirosos (2009)-, el plantejament teòric d'aquest treball parteix de la base de la interdisciplinarietat per a la recerca del canvi global. El canvi global s'entén com el conjunt de canvis que tenen lloc de manera deslocalitzada a nivell global i que es combinen entre ells donant lloc a una gran complexitat. Així doncs, es pretén superar la dualitat natura-cultura a l'hora d'estudiar i entendre els conflictes generats per la crisi ambiental actual, als que la ciència convencional no és capaç de donar resposta. Per superar aquests conflictes és necessària la integració d'altres formes de coneixement, com és el coneixement tradicional.

En aquest treball hem estudiat les manifestació locals del canvi global al riu Tordera al seu pas per Sant Celoni i la vila de la Batllòria. Els objectius que ens plantegem són analitzar l'evolució dels usos i cobertes del sòl de l'àmbit immediat del riu Tordera al seu pas per Sant Celoni des d'una perspectiva socioecològica; analitzar i integrar la veu de les fonts orals locals i recopilar el seu coneixement tradicional; i, finalment, catalogar i posar en valor el patrimoni socioecològic de la zona, entès com l'empremta de la interacció dels factors humans i biofísics que han tingut lloc a l'indret.

Les principals manifestacions locals del canvi global a la zona han estat l'abandonament agrícola, el desenvolupament industrial, urbà i de grans infraestructures per a la mobilitat, al voltant del corredor fluvial i la fi de les pràctiques tradicionals relacionades amb l'espai fluvial.

La posada en valor d'aquesta fracció del patrimoni socioecològic celoní, es considera clau per l'ordenació dels seu usos futurs.