Aquest diumenge a les 12 del migdia tindrà lloc l'acte d'inauguració de la rehabilitació de Can Bruguera, un dels edificis batlloriencs més emblemàtics que formava part de l'antic casal dels Gualba, senyors del Montnegre (segles XV-XVI). L'acte comptarà amb la presència del secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, del Director de l'Observatori de la Tordera, Martí Boada, a més de l'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu i del President del Consell de Poble de la Batllòria, Manel Bueno.

Les obres han consistit en el condicionament de part de la planta baixa de l'edifici de 68 m² amb una zona de treball, amb accés des del carrer Major de la Batllòria i una zona auxiliar de magatzem i serveis, l'arranjament de les façanes i el pati.

La planta baixa de Can Bruguera s'ha adequat per acollir-hi l'Observatori de la Tordera, un projecte impulsat des del 1996 per l'ajuntament de Sant Celoni en conveni amb l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua que s'encarrega de fer el seguiment continuat dels indicadors socioecològics a la conca de la Tordera. Així mateix, podria acollir un punt d'informació turística o d'informació del Montnegre. Les obres s'han finançat amb Fons Estatal d'Ocupació Local i Sostenibilitat amb un pressupost de 130 mil euros.

L'Observatori de la Tordera
L'Observatori de la Tordera és un projecte que va néixer amb l'objecte d'establir un sistema integrat de seguiment de la qualitat de l'entorn fluvial i de la sostenibilitat de la conca i portar-lo a terme. Aquest sistema es focalitza en el registre continuat de paràmetres socioecològics per tal d'obtenir sèries prolongades en el temps que permeten interpretar processos de canvi ambiental i avaluar l'estat de conservació de la conca.
Per a aquest fi, periòdicament es recull informació de l'estat biològic, hidrològic i social, amb la qual s'analitza la qualitat socioambiental de la conca i se n'identifiquen les tendències mitjançant indicadors. Aquest fet es complementa amb l'elaboració d'un sistema d'informació per facilitar la integració i l'intercanvi dels resultats obtinguts. L'Observatori de la Tordera també desenvolupa una estratègia d'educació ambiental, formació acadèmica de personal investigador i comunicació per a la difusió dels resultats obtinguts, per generar processos d'aprenentatge social entorn a la gestió integrada de la conca de la Tordera.

Els estudis de seguiment dels rius a llarg termini són escassos, sobretot en zones de clima mediterrani. A Catalunya, L'Observatori de la Tordera desenvolupa la seva activitat des de 1996 a través de convenis de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Ajuntament de Sant Celoni.

Sempre sota la direcció del Dr. Martí Boada i Juncà, professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, L'Observatori de la Tordera ha estat acollit per aquesta institució, cosa que ha fet possible un suport científic al seguiment i recerca en els diferents àmbits de treball, així com disposar d'una plataforma per a la realització de pràctiques acadèmiques i de formació de personal investigador.

Els convenis amb l'ACA han estat també fonamentals, perquè han nodrit el projecte de criteris i indicacions en relació a la Directiva Marc de l'Aigua (DMA), així com de les necessitats econòmiques bàsiques. L'Ajuntament de Sant Celoni ha donat suport a L'Observatori de la Tordera des dels seus inicis, i ha posat a la seva disposició recursos humans, tècnics i infraestructura. L'Observatori de la Tordera compta també amb el recolzament d'altres entitats municipals i regionals, com el Consell Comarcal de la Selva, els ajuntaments d'Arbúcies i d'Hostalric, i la col·laboració activa d'altres universitats com la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB).

La singularitat de l'Observatori es deu, doncs, tant a la interdisciplinarietat de les línies de recerca sobre les quals es fan seguiments específics com a la participació d'un ampli ventall d'actors i d'entitats d'àmbit local i regional.

Les línies de seguiment consolidades són les següents: