Antonio Machín forma part de la memòria sonora de molts. Les seves cançons i boleros ens arranquen un somriure, fruit d'un testament col·lectiu que parteix de la ràdio de la postguerra, que entre tots hem anat recollint, i del qual hem fet un background comú que pocs han gosat abordar i reconstruir. A partir del respecte i admiració cap al mateix Machín i els records vius d'uns anys difícils, una formació jazzística decideix donar forma a un concert que remourà el so de les nostres ànimes. La sonoritat més profunda dels boleros amb la veu de Celeste Alías, un treball jazzístic de màxima qualitat i el joc electrònic del so converteixen el concert en una experiència emotiva, sorprenent i exclusiva.