Jo he nascut en una vall immersa en la boira, plena de relats i llegendes que m'han acompanyat des de petit, un lloc on s'instal·lava la boira de manera permanent des de l'octubre fins al març. M'ha vist créixer, he pogut jugar-hi, la he buscat i perseguit des de petit, i m'encanta perquè forma part de les imatges i dels escenaris que m'identifiquen com a fotògraf i com a ésser humà.

Llum de boira és un treball fotogràfic que estic realitzat des de fa anys, en entorns i èpoques diferents, prenent com a tema comú la fotografia de paisatge, en el seu concepte més ampli, i la boira com a element distintiu i nexe de cohesió. En el llenguatge fotogràfic, la lectura d'un paisatge amb boira és completament diferent de la d'aquest mateix escenari sense ella. La llum, com a base de la fotografia, filtrada a través del vel de la boira, revela les formes i els elements de l'escena de manera particular, desvetllant lleument el contrast i afavorint la percepció subtil de cada to de la imatge.

La llum s'ha utilitzat com a autèntic element narratiu del discurs visual a cada fotografia, reforçada amb l'expressivitat del blanc i negre per tal d’evitar distraccions coloristes que puguin confondre la nostra mirada. Cadascuna de les formes del paisatge ha estat escrita únicament amb llum, perquè només ella em permet revelar les formes i els tons que l'escala de grisos em regala, per a que l'espectador pugui percebre i sentir, veritablement, cada racó de l'escena tal com va ser fotografiada a la realitat.

La boira com a fidel aliada, impregnant i transformant escenaris i paisatges, es presenta com un vel que cobreix els detalls i convida l'observador a endinsar-se en un món nou ple de bellesa, subtil i enigmàtica, en què la llum es suavitza, els colors s’esvaeixen i els contorns es desdibuixen. Aquesta capacitat d'envoltar i de transformar el món m'ofereix un terreny fèrtil per a la creativitat fotogràfica.

Gabriel Brau Gelabert, 2025